El passat divendres es va cloure la celebració del centenari de l’edifici de l’escola bisbalenca amb una festa que va comptar amb la participació de més d’una vuitantena de mestres i moltes persones vinculades a l’escola
El passat divendres 22 de setembre, el pati de l’escola vella de la Bisbal del Penedès va acollir la cloenda del centenari de l’escola bisbalenca. L’acte va comptar amb la participació de més d’una vuitantena de mestres que han format part de l’escola durant tots aquests anys, que van rebre un record de mans de l’alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré; i el regidor d’Ensenyament, Daniel Caballero.
L’edifici de l’escola bisbalenca ha fet 100 anys el 2023. Concretament, a finals del mes d’abril de 1923 finalitzaven les obres de construcció de l’edifici noucentista dissenyat per l’arquitecte barceloní Antoni Pons i Domínguez i, el 8 de juliol d’aquell mateix any, es va inaugurar amb un acte de gran solemnitat. L’escola bisbalenca destaca per la seva arquitectura, que les autoritats locals del moment van definir com “un bell conjunt i endevinant-se en ell a l’ensemps que una elegància seriosa, unes comoditats i condicions higièniques que’l posan a envejable altura entre’ls seus similars”, planificant la urbanització “d’una espaiosa via expressament destinada a carrer-passeig”. Es tractava doncs de dues escoles simètriques, una per a nens i una per a nenes, que convergien en un mateix edifici, amb entrades separades, ja que cada grup entrava per una de les dues cúpules o torres circulars. A més, la construcció de les obres va anar a càrrec de veïns de la Bisbal, ja que el govern municipal d’aquell moment va sol·licitar al governador civil “que les obres fossin fetes sota l’administració del propi municipi, i no pas licitades a una empresa, per tal de poder donar treball a tots els que ho requerissin”[1].
Durant l’acte de cloenda del centenari del passat divendres, l’alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré, va destacar les darreres reformes a l’escola. Va explicar que “a començaments dels anys 90, l’Ajuntament -amb l’alcalde Heribert Ventosa- va fer obres, traient els porxos i dividint en dos l’alçada existent per doblar els espais del centre, però mantenint l’estructura i el pati com ha sigut sempre” i va remarcar el fet que aquests anys han estat marcats per canvis: “l’escola va començar amb la divisió de nens i nenes, passant per tot el que ha succeït al nostre país, tenint aules mixtes amb professors per a més d’un curs, amb colònies organitzades per mestres i pares -molt recordades i divertides, però que avui estarien totalment prohibides- i arribant fins avui, en què en aquest edifici hi ha dues línies de 4t, 5è i 6è de primària”.
Al seu torn, el director territorial d’Educació al Penedès, Josep Mª Colomer, va explicar que “els municipis tenen tres pilars fonamentals: l’ajuntament, el centre mèdic i l’escola” i que “tots passem per ells per fer diferents activitats, però a l’escola hem viscut la infantesa i ha estat un lloc entranyable on ens han format com a persones i d’on han sorgit les nostres arrels”. Colomer va destacar que “la història d’aquesta escola és molt maca. He llegit aquest llibre -el llibre editat pel centenari- i m’ha agradat molt saber que aquesta escola va néixer gràcies al fet que l’Ajuntament va voler aprofitar una subvenció de la Diputació de Tarragona i, aquesta, és una història de risc, lluita, intensitat i persistència per aconseguir la millor escola possible per a la Bisbal del Penedès. L’Ajuntament es va vendre quasi totes les propietats, es va endeutar i va demanar la implicació de tot el poble per fer l’escola”.
El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré, va destacar que “cent anys són molts anys, és un segle de vida. Fa cent anys era important la salut, però també era important l’educació, ja que aquesta és la salut de l’ànima, de l’esperit. I n’hem d’aprendre molt d’aquella època perquè apareixien escoles i projectes educatius rellevants i també perquè l’escola estava al capdamunt de la societat d’aquella època”.
El regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès, Daniel Caballero, ha explicat que “és un orgull haver pogut celebrar aquest centenari amb tants actes. Enguany hem presentat el llibre ‘Memòries escolars. Converses i records de l’escola de la Bisbal en el centenari de l’edifici’, de Jordi Ferran i Sònia Ferrer; hem pogut gaudir del documental “Veus del vent” del bisbalenc Carles Castelló amb entrevistes de la comunicadora Sònia Ferrer; tenim dues pintures murals noves a l’escola, una a l’entrada i una al pati; hem enterrat una càpsula del temps amb records dels alumnes de 4t a 6è de primària al pati; hem gaudit del concert dels Pets i també del de Cat Rock; hem recordat molts moments amb l’exposició de la Festa Major, amb fotografies i material escolar d’aquests cent anys; i hem finalitzat aquest centenari agraint la feina de totes les persones que han format part de l’escola durant tots aquests anys, així com de tots els equips de govern que han fet possible l’escola bisbalenca i les seves millores. Per a mi, com a regidor, és un orgull haver pogut formar part de l’organització dels actes durant aquests darrers mesos”.
L’acte de cloenda va comptar amb l’entrega dels reconeixements al mèrit escolar als alumnes de l’escola i l’institut que van finalitzar cicle el curs passat i que van destacar acadèmicament i els assistents també van poder gaudir dels parlaments de quatre antigues directores de l’escola (Dolors Lluch, Maria Rosa Grau, Carme Roure i Assumpció López) i de l’actual director, Àngel Espinosa, una estona que va estar carregada d’emotivitat. La festa va acabar amb un piscolabis i un concert a càrrec del grup Cat Rock.
CASTELLANO | El pasado viernes 22 de septiembre, el patio de la escuela vieja de la Bisbal del Penedès acogió la clausura del centenario de la escuela bisbalenca. El acto contó con la participación de más de una ochentena de maestros que han formado parte de la escuela durante todos estos años, que recibieron un recuerdo de manos de la alcaldesa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré; y el regidor de Educación, Daniel Caballero.
El edificio de la escuela bisbalenca ha cumplido 100 años en el 2023. Concretamente, a finales del mes de abril de 1923 finalizaban las obras de construcción del edificio novecentista diseñado por el arquitecto barcelonés Antoni Pons i Domínguez y, el 8 de julio de aquel mismo año, se inauguró con un acto de gran solemnidad. La escuela bisbalenca destaca por su arquitectura, que las autoridades locales del momento definieron como “un bell conjunt i endevinant-se en ell a l’ensemps que una elegància seriosa, unes comoditats i condicions higièniques que’l posan a envejable altura entre’ls seus similars”, planificando la urbanización “de una espaciosa vía expresamente destinada a calle-paseo”. Se trataba pues de dos escuelas simétricas, una para niños y una para niñas, que convergían en un mismo edificio, con entradas separadas, puesto que cada grupo entraba por una de las dos cúpulas o torres circulares. Además, la construcción de las obras fue a cargo de vecinos de la Bisbal, puesto que el gobierno municipal de aquel momento solicitó al gobernador civil “que las obras fueran realizadas bajo la administración del propio municipio, y no licitadas a una empresa, para poder dar trabajo a todos los que lo requirieran”.
Durante el acto de clausura del centenario del pasado viernes, la alcaldesa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré, destacó las últimas reformas de la escuela. Explicó que “a comienzos de los años 90, el Ayuntamiento -con el alcalde Heribert Ventosa- hizo obras, sacando los porches y dividiendo en dos la altura existente para doblar los espacios del centro, pero manteniendo la estructura y el patio como ha sido siempre” y remarcó el hecho que estos años han sido marcados por cambios: “la escuela empezó con la división de niños y niñas, pasando por todo el que ha sucedido en nuestro país, teniendo aulas mixtas con profesores para más de un curso, con colonias organizadas por maestras y padres -muy recordadas y divertidas, pero que hoy estarían totalmente prohibidas- y llegando hasta hoy, en que en este edificio hay dos líneas de 4.º, 5.º y 6.º de primaria”.
A su vez, el director territorial de Educación en el Penedès, Josep Mª Colomer, explicó que “los municipios tienen tres pilares fundamentales: el ayuntamiento, el centro médico y la escuela” y que “todos pasamos por ellos para hacer diferentes actividades, pero en la escuela hemos vivido la niñez y ha sido un lugar entrañable donde nos han formado como personas y de dónde han surgido nuestras raíces”. Colomer destacó que “la historia de esta escuela es muy bonita. He leído este libro -el libro editado por el centenario- y me ha gustado mucho saber que esta escuela nació gracias al hecho que el Ayuntamiento quiso aprovechar una subvención de la Diputación de Tarragona y, esta, es una historia de riesgo, lucha, intensidad y persistencia para conseguir la mejor escuela posible para la Bisbal del Penedès. El Ayuntamiento se vendió casi todas las propiedades, se endeudó y pidió la implicación de todo el pueblo para hacer la escuela”.
El presidente del Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré, destacó que “cien años son muchos años, es un siglo de vida. Hace cien años era importante la salud, pero también era importante la educación, puesto que esta es la salud del alma, del espíritu. Y tenemos que aprender mucho de aquella época porque aparecían escuelas y proyectos educativos relevantes y también porque la escuela estaba en lo alto de la sociedad de aquella época”.
El regidor de Educación del Ayuntamiento de la Bisbal del Penedès, Daniel Caballero, ha explicado que “es un orgullo haber podido celebrar este centenario con tantos actos. Este año hemos presentado el libro ‘Memòries escolars. Converses i records de l’escola de la Bisbal en el centenari de l’edifici’, de Jordi Ferran i Sònia Ferrer; hemos podido disfrutar del documental “Veus del Vent” del bisbalenc Carles Castelló con entrevistas de la comunicadora Sònia Ferrer; tenemos dos pinturas murales nuevas en la escuela, una en la entrada y una en el patio; hemos enterrado una cápsula del tiempo con recuerdos de los alumnos de 4.º a 6.º de primaria al patio; hemos disfrutado del concierto de Els Pets y también del de Cat Rock; hemos recordado muchos momentos con la exposición de la Fiesta Mayor, con fotografías y material escolar de estos cien años; y hemos finalizado este centenario agradeciendo el trabajo de todas las personas que han formado parte de la escuela durante todos estos años, así como de todos los equipos de gobierno que han hecho posible la escuela bisbalenca y sus mejoras. Para mí, como concejal, es un orgullo haber podido formar parte de la organización de los actos durante estos últimos meses”.
El acto de clausura contó con la entrega de los reconocimientos al mérito escolar a los alumnos de la escuela y el instituto que finalizaron ciclo el curso pasado y que destacaron académicamente y los asistentes también pudieron disfrutar de los parlamentos de cuatro antiguas directoras de la escuela (Dolors Lluch, Maria Rosa Grau, Carme Roure y Assumpció López) y del actual director, Àngel Espinosa, un rato que estuvo cargado de emotividad. La fiesta acabó con un piscolabis y con un concierto a cargo del grupo Cat Rock.
[1] Les referències que apareixen en aquest paràgraf són extretes del llibre “Memòries escolars. Converses i records de l’escola de la Bisbal en el centenari de l’edifici”, de Jordi Ferran i Sònia Ferrer
