{"id":75,"date":"2012-10-09T01:53:50","date_gmt":"2012-10-08T19:53:50","guid":{"rendered":"http:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/?page_id=75"},"modified":"2017-10-04T17:25:03","modified_gmt":"2017-10-04T11:25:03","slug":"monuments-i-edificis","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/monuments-i-edificis\/","title":{"rendered":"Monuments i edificis"},"content":{"rendered":"

L’esgl\u00e9sia de Santa Maria<\/h3>\n

L’esgl\u00e9sia de Santa Maria es va edificar sobre una altra m\u00e9s antiga, consagrada en una data incerta que, en tot cas, havia de ser anterior al 1279, any que correspon a la tributaci\u00f3 de la d\u00e8cima papal. De l’edifici, cal destacar-ne el campanar, que \u00e9s una torre vuitavada, amb un cos baix, quadrat, de ma\u00e7oneria, amb carreus en cantonera, amb un curi\u00f3s escalonament a la part alta, i tot ell d’aspecte medieval. De l’interior, cal ressaltar-ne els grans arcs de mig punt. Als peus de l’esgl\u00e9sia trobem un gran arc escarser o rebaixat sobre el qual hi ha el cor. En la clau de l’arc figura esculpit l’escut d’armes dels Salb\u00e0. A la nau central hi ha una colla de columnes decoratives. Les capelles laterals presenten una bonica xarxa de nervis sostinguts per caretes d’\u00e0ngels. Alguns membres de la fam\u00edlia Salb\u00e0 van ser inhumats al terra de l’esgl\u00e9sia.
\nL’any 1996, amb motiu de l’arranjament de la teulada de l’esgl\u00e9sia, es van localitzar i retirar quatre bigues, formades cadascuna per dos taulons units, on hi ha pintats els escuts her\u00e0ldics dels Salb\u00e0 i els de les fam\u00edlies amb les quals s’emparentaren.<\/p>\n

Per \u00faltim, a l’esquerra de l’altar major hi ha l’orgue, constru\u00eft els anys 1988-1989.<\/p>\n

\n

El Castell de la Bisbal<\/h3>\n

El primer castell de la Bisbal es va erigir entre els anys 1043 i 1075, ja que en aquella \u00e8poca va ser infeudat per Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicardis als avantpassats de Pere de Fontallada.<\/p>\n

L\u2019edifici del castell de la Bisbal, doncs, fou comen\u00e7at en \u00e8poca rom\u00e0nica. D\u2019aquella primera construcci\u00f3 restaven, fa pocs anys, el rampeu, la base d\u2019una torre i els arcs de part de la planta baixa, un gran parament de mur fet de carreus aprofitats de la casa inicial, un parell de portes interiors de pedra, el pou i dos grans finestrals g\u00f2tics a la fa\u00e7ana, desfesomiats pels embigats i distribucions posteriors.<\/p>\n

\"Castell\"<\/a><\/p>\n

Cap a l\u2019any 1430, quan en Bernat \u00c7alb\u00e0 , senyor del Bisbal, era diputat del General, probablement vei\u00e9 a Barcelona la bell\u00edssima obra que el mestre Marc Safont aparellava al Palau de la Generalitat. Meravellat per aquell treball devia encarregar les mateixes fin\u00edssimes columnes quadrilobulades de marbre. Amb aquests elements aparell\u00e0 a la seva casa de la Bisbal una formosa galeria g\u00f2tica que tingu\u00e9 una vida segurament molt curta. Potser fou destru\u00efda en la guerra civil d\u2019aquell mateix segle.<\/p>\n

Acabada la guerra del segle XV, l\u2019any 1472, un altre Bernat \u00c7alb\u00e0, fill de l\u2019anomenat abans, que havia lluitat amb les tropes reials, torn\u00e0 al seu poble i castell com a vencedor.Per\u00f2 va trobar el casal mig enderrocat. Llavors comen\u00e7\u00e0 a reconstruir-lo, ampliant-lo i embellint-lo. Comen\u00e7\u00e0 llavors l\u2019\u00e8poca de major esplendor del casal. Les obres van ser continuades pel seu fill Bernat Pau Salb\u00e0.<\/p>\n

\"Castell<\/a><\/p>\n

El castell fa cinc-cents anys va deixar de ser una fortalesa antiga i ferrenya per convertir-se en un casal soberg digne dels barons bisbalencs que a l\u2019\u00e8poca eren uns dels m\u00e9s poderosos de la vegueria i que senyorejaven la Bisbal i l\u2019Alb\u00e0, mentre que durant m\u00e9s d\u2019una cent\u00faria foren governadors de l\u2019illa d\u2019Eivissa.<\/p>\n

\n

Les Bigues de la Sala<\/h3>\n

Fa uns cent cinquanta anys es constru\u00efa la gran capella del Sant\u00edssim adossada a l\u2019esgl\u00e9sia. Llavors probablement es va sobreal\u00e7ar la teulada de l\u2019esgl\u00e9sia al mateix temps que, a l\u2019any 1858 s\u2019aixecava tot el tros de campanar afegit sobre el pis de campanes.\"Angel\"<\/a><\/p>\n

Sobre les claus de les arcades de la nau del temple es van construir uns pilars gruixuts de pedra i argamassa per recolzar les robustes j\u00e0sseres de fusta que, al seu torn, haurien de sostenir els rolls o biguetes de la teulada. Segurament va ser llavors quan alg\u00fa devia suggerir que al castell mig enrunat de la pla\u00e7a hi havia algunes bigues llargues que podrien servir per sostrar una part de la coberta de la nova esgl\u00e9sia.<\/p>\n

S\u2019acab\u00e0 l\u2019obra i els paletes nom\u00e9s van trobar i guardar una teula que portava gravada una data del segle disset i un tros interessant d\u2019un perm\u00f2dol de fusta treballat, potser de l\u2019edat mitjana. En algunes bigues hi apareixien pintures i diversos escuts senyorials. El que m\u00e9s hi abundava era l\u2019\u00e0liga de la casa de \u00c7alb\u00e0 o Salb\u00e0, els barons de la Bisbal, que sempre estava situada a la part central de la llarga biga, mentre que a cada costat hi havia els escuts d\u2019altres fam\u00edlies nobles amigues emparentades amb els senyors del lloc o que tamb\u00e9 tenien drets o possessions al \"Biga\"<\/a>territori bisbalenc.<\/p>\n

A la part central de cada biga hi ha un escut situat dins un rectangle de 30 cms. x 24,5 cm. amb l\u2019\u00e0liga dels barons de \u00c7alb\u00e0 o Salb\u00e0. Abanda i banda, a una dist\u00e0ncia de 90 cms. hi ha els escuts de diverses fam\u00edlies nobili\u00e0ries.La base dels escuts \u00e9s arrodonida o acaba en punxa. Al voltant de cada escut, ocupant tot l\u2019espai rectangular, hi ha una decoraci\u00f3 de lla\u00e7os i sanefes. Els \u00fanics colors emprats s\u00f3n vermell, groc, negre i siena.Les bigues estaven decorades en tres de les seves quatre cares, o sigui, tota la superf\u00edcie de la pe\u00e7a que quedava vista. L\u2019espai entre els escuts estava pintat amb cinc franges horitzontals de la mateixa amplada, tres de vermelles i dues de grogues, com si fos un tros de la senyera catalana.<\/p>\n

\n

Lastra Campana<\/h3>\n

Les anomenades lastres Campana s\u00f3n plaques de revestiment que es diuen aix\u00ed perqu\u00e8 el marqu\u00e8s Giovanni Pietro Campana di Cavelli, gran col\u00b7leccionista itali\u00e0 d\u2019obres d\u2019art i peces arqueol\u00f2giques, va ser el primer que les va estudiar i classificar al segle dinou. Les antefixes s\u00f3n peces de terracota disposades verticalment que tapen el frontal dels recs de teules del r\u00e0fec d\u2019una teulada. \"Lastra\"<\/a><\/p>\n

Les lastres Campana apareixen cap al final de la rep\u00fablica romana i, segons Tortorella, \u00e9s excepcional la seva pres\u00e8ncia fora de la pen\u00ednsula it\u00e0lica i, per aix\u00f2, sembla que aquestes produccions no foren mai objecte d\u2019exportaci\u00f3. Tant \u00e9s aix\u00ed que a tot Catalunya vint anys enrere nom\u00e9s hi havia quatre lastres Campana i ara potser nom\u00e9s n\u2019hi ha alg\u00fan boci m\u00e9s . De les quatre peces, tres s\u00f3n a Tarragona i una a la Bisbal del Pened\u00e8s. Quant a les tarragonines, una prov\u00e9 del Passatge Cobos de la ciutat, l\u2019altra \u00e9s de proced\u00e8ncia desconeguda i hi ha un fragment de lastra que es va trobar a la vila del Vilarenc de Calafell. Aix\u00ed que la meitat de les plaques arquitect\u00f2niques d\u2019aquest tipus que hi ha al Principat s\u2019han trobat al Baix Pened\u00e8s.<\/p>\n

La lastra Campana del Museu de la Bisbal del Pened\u00e8s va apar\u00e8ixer a Tomov\u00ed (Albinyana), fa uns seixanta anys. \u00c9s la m\u00e9s sencera i ben conservada de totes i, potser, una de les millors de la pen\u00ednsula ib\u00e9rica i de tot el m\u00f3n rom\u00e0. La pe\u00e7a de terracota representa dues noies vestides amb el chiton que fan com una cerim\u00f2nia o dansa agafades a unes cintes que pengen d\u2019un canelobre de quatre pisos. Aquest tipus de decoraci\u00f3, atenent que el canelobre porta la llum, es pot considerar com una imatge objecte de propaganda imperial, ja que la llum era l\u2019atribut principal del deu Apolo que representava el nou ordre instaurat per l\u2019emperador August.<\/p>\n

\n

La Font – Safareigs<\/h3>\n

Els barons del lloc i la gent de La Bisbal s\u2019estimaven la font i fa uns cinc-cents anys feren un ampli receptacle per estotjar el preci\u00f3s l\u00edquid. Bastiren un s\u00f2col de grans carreus treballats sobre el que s\u2019hi va disposar el frontal de la font amb una obertura d\u2019acc\u00e9s rematada per una forn\u00edcula on segurament hi havia una imatge protectora de les aig\u00fces i les fonts. L\u2019interior es for\u00e7a gran. Hi ha una\u00a0 bancada a cada costat i est\u00e0 clos amb una volta apuntada de pedra.Un sobreeixidor que encara raja avui, marca el nivell m\u00e0xim de l\u2019aigua a l\u2019interior del vas.<\/p>\n

Una de les preocupacions constants del Com\u00fa o l\u2019Ajuntament de La Bisbal era vetllar pel bon estat de les fonts i pous del poble ja que l\u2019aigua era vital per a la gent.L\u2019aigua dels safarejos i de l\u2019abeurador baixa de la font de moss\u00e8n Palau a trav\u00e9s de tres-cents metres de canonades que passen a la vora dels horts.<\/p>\n

\"safareigs\"<\/a><\/p>\n

A la font sempre hi havia una gran activitat i moviment.Les dones que anaven a rentar amb els paners i cubells plens de roba. Els que ompliem els c\u00e0ntirs de la bona aigua de la font. Els pagesos que portaven els animals a abeurar. Els carros que paraven al costat de la carena per omplir la b\u00f3ta d\u2019aigua per sulfatar les vinyes o regar les plantes.Cap el tard arribaven els pastors amb els seus ramats assedegats. Quan s\u2019acostava la verema el llarg abeurador s\u2019omplia de les resseques portadores de fusta que 1 haurien de traginar els ra\u00efms\u2026<\/p>\n

L\u2019aigua no es negava a ning\u00fa i fins els forasters, passavolants, gitanos i pidolaires que passaven pel nostre poble sabien on hi\u00a0 havia un rac\u00f3 agradable per refrescar-se i reposar a l\u2019ombra\u2026<\/p>\n

\n

Imatges i informaci\u00f3 extretes del llibre “Hist\u00f2ries de la Bisbal Mil\u00b7lenaria”<\/em> de Benjam\u00ed Catal\u00e1 Benach<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’esgl\u00e9sia de Santa Maria L’esgl\u00e9sia de Santa Maria es va edificar sobre una altra m\u00e9s antiga, consagrada en una data incerta que, en tot cas, havia de ser anterior al … Read More<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/75"}],"collection":[{"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=75"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/75\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3548,"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/75\/revisions\/3548"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bisbalpenedes.com\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=75"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}