Aquest dimecres la Marta Cañís ens oferirà una xerrada sobre com s’està vivint la situació generada per la Covid-19 des de la Residència El Colomer

Aquest dimecres 27 de maig, a les 12h, publicarem la xerrada a càrrec de la directora  de la Residència d’avis El Colomer, Marta Cañís Parera, sobre com està vivint la situació generada per la Covid-19 des de la direcció d’una residència de la gent gran. Una vegada s’hagi emès, podreu tornar-la a veure o recuperar-la en aquest enllaç: https://youtu.be/ntvq-nKjmZM

Aquest vídeo s’emmarca dins de les activitats de les III Setmanes de l’Empresa i l’Ocupació, que es duen a terme de l’11 al 29 de maig de 2020. Enguany totes les xerrades es fan en línia, mitjançant la plataforma Youtube. Podeu consultar el programa a l’enllaç: 

https://bisbalpenedes.com/web/2020/05/07/la-bisbal-del-penedes-celebrara-les-iii-setmanes-de-lempresa-i-locupacio-de-l11-al-29-de-maig/

 

CASTELLANO | Este miércoles 27 de mayo, a las 12h, publicaremos la charla a cargo de la directora de la Residencia de abuelos El Colomer, Marta Cañís Parera, sobre cómo se está viviendo la situación generada por el Covid-19 desde la dirección de una residencia de la gente mayor. Una vez se haya emitido, podréis volverla a ver o recuperarla en este enlace: https://youtu.be/ntvq-nKjmZM

Este vídeo se enmarca dentro de las actividades de las III Semanas de la Empresa y la Ocupación, que se llevan a cabo del 11 al 29 de mayo de 2020. Este año todas las charlas se hacen en línea, mediante la plataforma Youtube. Podéis consultar el programa en el enlace:

https://bisbalpenedes.com/web/2020/05/07/la-bisbal-del-penedes-celebrara-les-iii-setmanes-de-lempresa-i-locupacio-de-l11-al-29-de-maig/



TEXT DE LA MARTA CAÑÍS SOBRE LES FASES DE LA COVID-19 A LA RESIDÈNCIA EL COLOMER

Hola, em dic Marta Cañis. Sóc directora de la residència d’avis El Colomer de la Bisbal del Penedès. A continuació, us explicaré breument com hem viscut la crisis de la Covid com a residència i com a empresa. He pensat en fer una mica de recorregut per les diferents fases que hem passat.

-FASE DE PERPLEXITAT. Sens dubte la primera fase va ser de perplexitat: realment està passant això? Jo els primers dies em despertava i pensava que era un malson -però era veritat- i vaig haver de liderar una situació que d’entrada semblava una missió impossible: evitar que un virus hipercontagiós entrés i fes estralls entre els residents i l’equip cuidador. Com a directora, metgessa i empresària, havia de prendre moltes decisions i tenir la iniciativa, ja que ‘des de dalt’ també estaven «sobrepassats.»

FASE DE CONFINAMENT: QUE NO ENTRI

Vam ser extraprudents. Uns dies abans que es decretés l’estat d’alarma nosaltres ja vam restringir les visites de fora tant, de familiars com de personal que no era essencial. Volíem reduir el risc de contagi sense esperar que l’estat d’alarma ja fos oficial.

El personal essencial, tot i que anava amb molta cura a l’anar a casa seva o a comprar, era conscient del risc que hi havia de que el virus entrés a la residència.

Aleshores vam utilitzar el que jo anomenava PRINCIPI DE PRECAUCIÓ. Gairebé fent malabarismes, vam demanar que si una cuidadora NO es trobava al 100% (encara que no presentés símptomes clars), o algú de la seva unitat familiar presentava símptomes, NO VINGUÉS A TREBALLAR durant 14 dies (mantenint el sou pactat). A més, 2 cuidadores van agafar la baixa per simptomatologia compatible.

Tot això va suposar una DESPESA EXTRA IMPORTANT DE SOUS, però era el mínim que podíem fer per evitar al màxim que entrés el virus. A la resta de personal (fisioterapeutes, animació, monitores de suport) se’ls va mantenir el sou, tot i que no venien. Això ho vam poder fer gràcies a la bona predisposició del personal que SÍ treballava, que es va sobrecarregar però entenien bé el perquè.

FASE DE PROTOCOLORITZACIÓ: QUIN ÉS EL PLA SI ENTRA?

Com heu vist, com ha passat a altres llocs «si el virus entra en una residència es «lia parda».

Evidentment, era essencial tenir un PLA, un PROTOCOL d’actuació per si TOT I PRENENT TOTES LES MESURES, el virus ens entrava. En el nostre sector estem acostumats a que ens diguin sempre que és el que hem de fer o no hem de fer des del Departament d’Afers Socials. ARA NO HI HAVIA PROTOCOL. L’havia de fer jo mateixa i no esperar a que em diguessin alguna cosa, ja que aquesta crisi ens havia agafat a TOTS sense estar preparats.

Vaig redactar un protocol. El nostre protocol tenia diverses mesures sanitàries, però per a mi les més importants eren la COMMUNICACIÓ AMB LA FAMÍLIA i l’AUTOPROTECCIÓ DEL PERSONAL.

La Sònia va trucar a cadascuna de les famílies, els vam explicar el nostre protocol i els el vam enviar per correu. Així estarien INFORMADES de quin era el nostre pla en tot moment. Entre d’altres mesures, els vam dir que mitjançant videotrucades estarien en contacte amb els seus familiar si calgués.

Vam comprar material per a la nostra autoprotecció (mascaretes FFP2, ulleres i guants) però cada cop era més difícil aconseguir material. Per sort, l’Esther va cosir mascaretes de tela i vam rebre donacions de pantalles, mascaretes 3D i altres. Des d’aquí TORNO A DONAR LES GRÀCIES A LA GENT QUE ES VA PREOCUPAR I ENS VA FER DONACIONS aquelles primeres setmanes. INCREÏBLE LA SOLIDARITAT QUE HI HA HAGUT.

Amb l’Esther i la Cristina vam gravar un vídeo on demanàvem BATES de plàstic d’un sol ús a les cosidores, ja que no era possible comprar-ne. Nosaltres en volíem per estar preparats, però a l’hospital o a les altres residències on tenien casos les necessitaven urgentment. Així que vam fer la crida pel Baix Penedès en general. VAM DEMANAR AJUDA i la gent de forma meravellosa es va mobilitzar, els ajuntaments de molts pobles també hi van col·laborar. La mobilització va ser bestial i es van rebre moltes bates.

Vam tenir 5 setmanes per preparar-nos PER SI DE CAS, per si finalment el virus ENTRAVA. La Dèlia va preparar el gimnàs com a dormitori d’aïllament. Vam partir portes, vam comprar cubells, galledes… carros, vam fer estoc de material de neteja, de material mèdic. Tot això, de nou, suposava una despesa extra.

Vam ensenyar a les cuidadores com posar-se els EPIs, com treure’ls… coses per les que elles NO ESTAVEN PREPARADES.

I, mentrestant, intentàvem distreure als avis i fer vídeos de grup perquè les famílies no passessin angoixa, ja que en aquelles setmanes pels mitjans de comunicació tota l’estona es parlava dels estralls del virus a les residències.

Hi ha un primer punt d’inflexió en relació als protocols que ens arribaven ‘de dalt’ i va ser quan Metges sense fronteres es va oferir a ajudar al sector de les residències a través de ACRA (l’associació de residències). Mitjançant webinars i material a la pàgina web, ens expliquen el que ells aconsellen en cas de que el virus entri. Vull esmentar que l’ajuda d’ells -acostumats a situacions d’epidèmies sense medis- va ser molt valuosa. També hi va haver un altre punt d’inflexió quan va passar a ser el Departament de Salut qui supervisa les residències -en lloc del d’Afers Socials- i es comencen a fer tests PCR a les residències amb supervisió del CAP.

FASE D’ACTIVACIÓ. POSSIBLE ENTRADA

El dia de Sant Jordi vam haver d’activar el PROTOCOL (que de les 3 pàgines inicials ara en tenia 16) per a una possible entrada del virus, havíem enviat un avi a urgències per un problema de cor, però allà es va orientar com a cas sospitós de COVID per la radiografia.

Com sabeu el virus és hipercontagiós, per tant, si hi havia un cas, el més segur és que n’hi hagués més incubant o asimptomàtics. Però qui era qui? Ningú tenia símptomes. Al final VA RESULTAR SER UNA FALSA ALARMA. Tots vam donar negatiu, fins i tot l’avi que havia estat a l’hospital.

Però durant 3 dies vam viure el que deuen viure moltes residències, i us asseguro que és BRUTAL la tensió que suposa. La reacció del personal al saber que érem TOTS negatius dóna una idea de les emocions que vam viure.

Vam fer COMUNICATS PÚBLICS. Personalment, crec en la TRANSPARÈNCIA en la comunicació de les EMPRESES i també calia evitar que s’escampessin RUMORS FALSOS pel poble que només ajudarien a la confusió i patiment dels familiars. Vam explicar la situació a cadascuna de les famílies personalment.

He de dir que la resposta de tot l’ EQUIP ha estat d’autèntiques heroïnes. NINGÚ NO VA FER-SE ENRERE ni en els moments més durs. Vam organitzar les tasques per grups d’edat per protegir les nostres treballadores més veteranes. Algunes, per protegir les seves famílies, es van quedar a dormir a la residència. Vaig contractar un parell de cuidadores més per donar suport, ja que treballar amb PROTOCOL de possible entrada de COVID és MOLTA, MOLTA més feina. Cal tenir els avis distanciats, treballar amb EPIs és un infern, i tot és més lent.

Mentrestant distrèiem al màxim els avis i gravàvem vídeos per enviar als familiars per tranquil·litzar-los al màxim.

Al final, aquesta falsa alarma va ser un bon SIMULACRE.

FASE DE PREPARACIÓ. A partir d’ara què? Preparar-nos per a la TARDOR/HIVERN

Ara estem funcionant més o menys de manera «normal». Les famílies visiten els avis des del carrer. Sembla que tot poc a poc torna a la normalitat. La resta de personal ja s’ha incorporat (fisioterapeutes, monitores, etc.).

Però gràcies al simulacre que vam tenir hem vist quines coses es poden MILLORAR, per si de CAS torna a «LIAR-se la cosa.»

Així que ara ens estem PREPARANT per a la TARDOR/HIVERN. Fem alguns canvis estructurals petits i comprem materials, que ens ajudaran si en un futur toca activar el protocol de nou. Així que, de nou, estem fent despesa per la COVID.

Recapitulant, que hem après?

A data d’avui, 25 de maig, puc dir amb tranquil·litat que, de moment, ens hem salvat de la COVID. Crec que a part de l’esforç de tothom, segurament hi ha hagut un factor sort, i ho dic per defensar altres residències que, tot i els esforços que han fet, sí que els ha entrat el virus.

Voldria reivindicar que el cuidatge que el personal d’una residència fa als seus avis és molt més ÍNTIM que el que, per exemple, es dóna en un box de l’hospital. Per tant, l’autoprotecció és essencial, això no sempre ho han tingut en compte les autoritats (que encara el 23 març en els seus protocols recomanaven només l’ús de mascaretes quirúrgiques i guants a les cuidadores que tractaven avis amb COVID).

Resumint, l’empresa és com qualsevol ésser viu i esperem que ara ens toqui ADAPTAR-NOS i NO MORIR. A mi, personalment, els canvis no m’angoixen, penso que sempre són oportunitats per millorar. Per exemple, a partir d’ara, no caldrà una epidèmia, i la presència de simptomatologia per qualsevol VIRUS respiratori (no només coronavirus, sinó per exemple també la grip o d’altres que corren) activarà protocols de contenció de la propagació als avis o al personal que fins ara no teníem en compte.

El que queda clar és que, independentment del risc d’epidèmia, s’ha acabat anar tossint i moquejant lliurement pel món. Tots hem après com evitar propagar els virus. Aquest canvi ja està instaurat a la societat.

Moltes gràcies.

 

 

Marta Cañis Parera

La Bisbal del Penedès, 25 de maig de 2020